Conclusions

El nostre grup coneixem la construcció de la barraca des 

de sempre, la seva silueta enmig dels arrossars. 

Mentre fèiem el treball necessitàvem recollir informació, això 

ens ha suposat aproximar-nos de forma directa a persones i 

institucions que sabíem que existien però que no havíem

visitat mai. Per quest motiu, hem fet el següent: visitar

els diferents tipus de barraca per identificar-les i fer les

fotografies, entrar en contacte amb persones que han

viscut o viuen en aquest tipus d’edificacions i visitar el 

Museu d’Amposta. Tot això s’ha traduït en l’adquisició de 

nous coneixements, aprendre de forma diferent és possible.

Un cop recollida la informació ens calia organitzar-la,

estructurar-la en diferents apartats i això ha estat un repte

perquè havíem de decidir què incloure, com, amb quines

imatges,...i, a més a més, presentar-lo amb format 

blog. L’experiència del grup de treball ha estat satisfactòria 

perquè ens ha permès aprendre de forma detallada i 

aprofundida com una construcció antiga del Delta de l’Ebre

encara s’utilitza en l’actualitat. Per tant, la tradició i la

modernitat estan properes, el passat i el present es donen

la mà amb una construcció senzilla i feta amb els recursos

materials que ens proporciona l’entorn humit de la zona del 

Delta de l’Ebre. Aquesta idea d’aprofundir en el coneixement 

de les nostres arrels, dels nostres avantpassats lliga de

forma directa amb el missatge d’una cançó de Raimon que 

comenta “qui perd els orígens per la identitat”.

Volem agrair la participació en aquest treball a totes les 

persones entrevistades i també aquelles que ens han 

facilitat informació o el lloc on s’ubicaven diferents tipus de 

barraques. Després de l’elaboració i selecció el resultat el 

tenim aquí al blog.